mai

16

En la bona línia

Edifici Històric

El passat 8 de maig es van conèixer els resultats dels QS World University Rankings 2013 by Subject, una de les classificacions de l’àmbit científic més importants a escala internacional. Igual que en l’edició del 2012, la Universitat de Barcelona torna a ser l’única universitat espanyola que forma part de l’elit de les 200 millors del món en 26 de les 30 disciplines del coneixement.

Mereix una menció especial la 39a posició obtinguda en Lingüística i la 40a en l’àrea de Farmacologia. Si a això li sumem les millores en Ciències Marines i de la Terra, Educació, Ciències Mediambientals i Dret, podem afirmar que, en temps difícils, la UB, en comptes d’encongir-se, sap optimitzar la seva aposta per la qualitat i l’excel·lència en recerca.

És cert que el món dels rànquings és complex i que de vegades les seves conclusions poden oferir lectures diverses. Això no obstant, l’encadenament de bons resultats en els edicions 2013 en el rànquing de Leiden, on la UB és la universitat amb més bons resultats a tot l’Estat en indicadors d’impacte científic, en el de l’URAP, en què la nostra institució és l’única de l’Estat espanyol dins de la màxima categoria internacional (A++) i està entre les 100 primeres del món (posició 88a), o en el rànquing iberoamericà SIR, on la UB escala una posició fins a la tercera i continua sent la primera espanyola, és un motiu de satisfacció que ens indica que hem de prosseguir apostant per les nostres missions i el servei públic, en especial en la conjuntura actual.

Escrit el 16/05/2013 a les 12:00h per premsa

mai

14

Les bases del futur

Joaquim Maria Puyal, distingit amb el Premi Extraordinari de Doctorat

Com cada any, assistir al lliurament dels premis extraordinaris de doctorat i del Claustre de Doctors em suposa una gran satisfacció. És en aquest moment quan es percep que el lideratge de la UB en producció científica, també reflectit en la qualitat de la investigació, té un futur sòlid i prometedor. Les recerques premiades són fruit de l’esforç constant d’uns investigadors que tenen la lloable pretensió de contribuir amb el seu coneixement i treball al progrés de la Universitat de Barcelona. Ells i elles són la base del nostre futur.

El Dr. Josep Maria Guilemany, catedràtic del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, durant la seva ponència, que va precedir el lliurament dels guardons, va esmentar un assumpte que considero cabdal: la tercera missió que tenim com a universitat. En ocasions, resulta complex «traduir» els resultats d’una recerca al terreny de la vida real. La transferència dels resultats de la recerca a la societat i a les empreses és un benefici i un valor que com a universitat pública hem de potenciar. D’aquí la importància de la divulgació científica.

Tenint en compte les restriccions existents avui en dia, ara més que mai hem de continuar reforçant l’aposta per una política científica de qualitat, que ha convertit la Universitat de Barcelona en un centre present als rànquings internacionals més rellevants en posicions molt destacades, on apareixem, en alguns d’ells, entre les 100 primeres universitats del món. Veient la nova generació de doctors i doctores, crec que el camí de l’excel·lència està assegurat.

Escrit el 14/05/2013 a les 07:53h per premsa

mai

10

El futur dels campus d’excel•lència internacional

Una de les vitrines del nou laboratori

El dilluns 29 d’abril vaig tenir el plaer d’acompanyar el degà de la Facultat de Química, Pere Lluís Cabot, en la inauguració del nou laboratori polivalent del centre, que disposa dels últims avenços tecnològics i logístics. Aquest nou espai, que s’adaptarà a les diferents necessitats que sorgeixin tant de recerca com de docència, ha estat una de les iniciatives finançades dins del campus d’excel·lència internacional BKC, Barcelona Knowledge Campus. El BKC, inaugurat el passat 20 de setembre, és un campus fonamentalment territorial, desenvolupat en col·laboració amb la UPC i que abasta tot el nostre campus de la Diagonal.

Minuts abans de visitar el laboratori, el Dr. Màrius Rubiralta va fer una anàlisi encertada de l’estat actual dels campus d’excel·lència internacional (CEI) i del que pot passar en el futur. El Dr. Rubiralta, exrector de la nostra Universitat i actualment delegat del rector com a director del campus de l’Alimentació de Torribera, és una de les persones de l’Estat que més autoritat té a l’hora de parlar del futur dels campus d’excel·lència. Ell va ser un dels impulsors d’aquests agregats a Espanya i va estar al capdavant de les primeres convocatòries de CEI.

Màrius Rubiralta va exposar diferents casos d’èxit en aquesta matèria. Un d’ells és la Iniciativa d’Excel·lència alemanya (Exzellenzinitiative), projecte que té com a objectiu millorar la qualitat en la recerca de les universitats alemanyes i fer del país un dels principals pols d’atracció d’Europa.

A casa nostra, els CEI —i en concret, els de la UB, el BKC i el HUBc— han de continuar sent impulsors de la internacionalització i millora amb l’entorn productiu de la docència, la recerca, la transferència de coneixement, i l’activitat social, econòmica i empresarial del nostre territori d’influència. Cal recordar que la Universitat de Barcelona és l’única universitat generalista de l’Estat amb dos campus d’excel·lència internacional.

Escrit el 10/05/2013 a les 07:39h per premsa

mai

07

Incongruències

L’altre dia vaig llegir un interessant editorial de la revista Nature Materials sobre l’estat de la política científica a Espanya. Amb el títol de «Spain’s science policy needs a U-turn», la publicació ressalta la incongruència de la classe política espanyola en establir com a claus per superar la crisi la ciència i la innovació i, al mateix temps, prendre mesures que qüestionen aquesta voluntat.

Des del 2009, les retallades en ciència han estat contínues, fins a deixar-la en un estat crític. La combinació d’austeritat i recessió va fer que el percentatge de PIB invertit en ciència caigués per primer cop el 2011 per sota de l’1,33 %. La revista també fixa com a factor determinant d’aquesta davallada la decisió d’absorbir el Ministeri de Ciència dins del d’Economia i Competitivitat.

Penso que al nostre país disposem d’un gran capital en ciència i innovació. Tal com s’encarrega de recordar-nos Nature Materials, l’Estat espanyol és novè en termes de publicació científica i té grups de recerca excel·lents. La nostra Universitat és líder en producció científica a l’Estat i és l’única que apareix classificada dins de la màxima categoria en el rànquing URAP, que inclou dos mil centres universitaris d’arreu del món i avalua l’impacte de l’activitat científica.

És evident que disposem de la base; cal, doncs, acompanyar-la d’intencions i accions. Així com no és comprensible que països com Espanya o Itàlia hagin reduït en més d’un 10 % el finançament públic de les universitats, tampoc és lògica la disminució en R+D i ciència. Si la ciència és una prioritat, cal protegir-la de l’austeritat.

Escrit el 07/05/2013 a les 06:42h per premsa

abr

26

Broggi, in memoriam

Dr. Moisès Broggi

Ahir vaig tenir l’oportunitat de participar en un acte d’homenatge al doctor Moisès Broggi, un dels més notoris exalumnes de la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Medicina per la UB el 1931, sota la direcció d’August Pi i Sunyer i Joan Trias i Pujol, Broggi ha estat una figura cabdal del segle XX.

La vida de Moisès Broggi és indestriable de les seves dues vessants: la científica, com a cirurgià de l’Hospital Clínic de Barcelona, on va ser pioner en la introducció de la tècnica de derivació venosa porto-cava, i la humanista, caracteritzada  per la seva lluita a favor de les llibertats individuals i reivindicacions nacionals de Catalunya. En cap de les dues vies va defallir.

L’any 2006, en una entrevista a la revista La Universitat, el doctor Broggi deia: «Tinc la sort d’haver viscut molts anys. A la meva vida hi ha dues fases: la primera és la del treball, la cirurgia, i la segona, la de pensar i reflexionar sobre tot el que he viscut amb la gent que he tingut la sort de trobar». Difícilment es poden trobar millors paraules per descriure un home excepcional.

La dimensió ètica de Moisès Broggi és inabastable: és i continuarà sent un exemple per a generacions de metges a tot el país. De totes les que ha pronunciat, em quedo amb aquesta frase. «A la vida el tracte amb les persones és fonamental en tot. En medicina, encara molt més».

Escrit el 26/04/2013 a les 11:02h per premsa