L’altre dia vaig llegir un interessant editorial de la revista Nature Materials sobre l’estat de la política científica a Espanya. Amb el títol de «Spain’s science policy needs a U-turn», la publicació ressalta la incongruència de la classe política espanyola en establir com a claus per superar la crisi la ciència i la innovació i, al mateix temps, prendre mesures que qüestionen aquesta voluntat.
Des del 2009, les retallades en ciència han estat contínues, fins a deixar-la en un estat crític. La combinació d’austeritat i recessió va fer que el percentatge de PIB invertit en ciència caigués per primer cop el 2011 per sota de l’1,33 %. La revista també fixa com a factor determinant d’aquesta davallada la decisió d’absorbir el Ministeri de Ciència dins del d’Economia i Competitivitat.
Penso que al nostre país disposem d’un gran capital en ciència i innovació. Tal com s’encarrega de recordar-nos Nature Materials, l’Estat espanyol és novè en termes de publicació científica i té grups de recerca excel·lents. La nostra Universitat és líder en producció científica a l’Estat i és l’única que apareix classificada dins de la màxima categoria en el rànquing URAP, que inclou dos mil centres universitaris d’arreu del món i avalua l’impacte de l’activitat científica.
És evident que disposem de la base; cal, doncs, acompanyar-la d’intencions i accions. Així com no és comprensible que països com Espanya o Itàlia hagin reduït en més d’un 10 % el finançament públic de les universitats, tampoc és lògica la disminució en R+D i ciència. Si la ciència és una prioritat, cal protegir-la de l’austeritat.
