Comentaris per Pàgina del rector

Comentari de V.MARTIN a Barcelona, nexe d’unió d’Europa i el món àrab

V.MARTIN — Tue, 11 Jun 2013 18:21:22 +0000

BARCELONA I ELS NEXES D´UNIÓ AMB ALTRES MONS.
LA CIRURGIA PLÀSTICA RECONSTRUCTIVA
Voldria aportar idees que executan la solidaritat seguint els principis de la cirurgia plàstica reconstructiva.
Aquesta especialitat va neixer per causa dels ferits i mutilats de les guerres mundials, cobreix el tractament dels cremats, de les reconstruccions dels membres, dels genitals, de les patologies oncológiques, maxilofacials, etc.
S´utilitza per diversos especialistes en funció de la regió anatómica de que es tracti.
A l´Africa es donen aquestes patologies, nens cremats i mutilats per les mines anti-persona, noies
mutilades per horribles ablacions genitals realitzades amb qualsevol vidre, i que mai podran tenir plaer sexual i potser no podran ser mares per estretament del canal del part, produït per aquestes ablacions.
Cada hora que pasa 300 nenes pateixen mutilació genital, a una edad entre 4 i 10 anys.
La millor cosa es compartir el que tenim i aixi ho fan aquests cirurgians i especialistes de casa nostra que operan a Africa.

Comentari de V.MARTIN a De cors i orquestres a la UB

V.MARTIN — Mon, 27 May 2013 16:11:54 +0000

GUSTAV MAHLER:(1860-1911)
La 4ª.sinfonia, un viatge des de una gran sofisticació a un estat de simplicitat.
El Dr. Mahler explicava que volía fer una cosa dificil, que era entomar el blau més indiferent entre tots el tints i contrastos.
Es tracte d´una deixada creativa en la que el classicisme del compositor porta l´autocrítica fins l´extrem del que s´hi afirma, la paròdia obliga l´esperpent.
La canço final alegre i expressiva ens dona visió.
LA VISIÓ DEL DR. MAHLER.

Comentari de V. MARTIN a Després de les «24 h a la UB»

V. MARTIN — Wed, 22 May 2013 17:58:08 +0000

DESPRÉS (de les 24 hores a la UB)
Els que encara hi som, dic, que, sembla bé aquest projecte.
És important comprendre que tenir veu en la Comunitat Universitaria, i mostrar la diversitat d´ámbits d´activitat a la UB, son dos cosas diferents.
Es sabut que la veu humana conjuga el destí de les persones, es cert.
Considero:
ES IMPORTANT APENDRE A DIFERENCIAR.
Proposo una activitat:
Cada matí ens hem de despertar fent-nos una pregunta, i al vespre hem de tenir la resposta.
Tanmateix, vull evocar el record dels que ja no hi son, i, dels que estan lluny.

Comentari de V.MARTIN a Montserrat Caballé, doctora honoris causa per la UB

V.MARTIN — Sat, 18 May 2013 11:00:26 +0000

CARL PHILIPP EMANNUEL BACH (1714-1788)
El Dr. Bach (Carles Felip) fill de Johann Sebastian Bach va dir:
La manca de vitjes a l´extranger m´hauria pogut perjudica en el meu ofici, si des de jove no hagues tingut la sort d´escoltar música excel.lent de tota mena i d´haver pogut contactar amb nombrosos class masters de primer ordre.
Geni musical basat en el seu propi cor, gaudí del seu propi oíde com a receptacle receptor d´impresions:
EL SEU COR CONSTITUÍ L´ACORD PRINCIPAL EN LA SEVA MUSICA.
S´estenia de cordes tant sensibles que en cada contacte harmònic les feia resonar de concert.
Ha sigut dit:
Un gran geni fara els seus descobriments mai posat en l´altre, sino que, quan descobrirà les coses trobarà com fer-les.
Atentament:
Els amics de Felip

Comentari de V.MARTIN a Montserrat Caballé, doctora honoris causa per la UB

V.MARTIN — Sun, 12 May 2013 17:37:14 +0000

TOMAS LUIS DE VICTORIA (1548-1611)
El més important Polifonista del Reneixement a la Península Ibèrica.
Juntament amb Pierluigi da Palestrina i Orlando di Lasso inspiraren el moviment que a finals del XIX reivindica la presència de l´assemblea de fidels en la litúrgia mitjançant el cant creant les actuals SCHOLAE CANTORUM.
La seva música eminenment religiosa es probablement l´obra escrita a España que més ha influit en la música universal,
La seva influència en autors posteriors es importantísima particularment en el Dr. Mozart.

Comentari de V. MARTIN a Mirant cap endavant

V. MARTIN — Sat, 04 May 2013 11:09:07 +0000

ANY ESPRIU

“QUAN ET DETURIS”

Quan et deturis on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
sommiant mars en calma,
la claror de Sinera

Salvador Espriu

Comentari de V.MARTIN a Broggi, in memoriam

V.MARTIN — Fri, 26 Apr 2013 12:25:48 +0000

EL MILLOR DE LA CIRURGIA CATALANA DEL SEGLE XX, MOISES BROGGI.
Voldria expresar les meves opinions, per qui escriu coneixer el Dr. Broggi personalment ha estat molt enriquidor.
El cirurgià Moises Broggi, ha creat escola quirúrgica a Europa que es mereix ser considerada entre las millors des del segle XVIII com ho foren qualsevol de les de mes renom, com per exemple la vienesa iniciada per Boerhaave, o la d´Edimburg representada per Alexander Monro i moltes altres escoles quirúrgiques europees.
Implicat en l´equip médic-quirúrgic de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, salvaba la vida de les persones en primera linea de foc:
“IDEANT ELS QUIRÓFANS MOBILS”
Quan el ferits de guerra habien de ser enviats a un hospital a Madrid o a qualsevol hospital de ciutat próxim ja eran morts.
DR. BROGGI, VD. ESTA ARA EN ALTRES ÀMBITS

Comentari de V. MARTIN a Montserrat Caballé, doctora honoris causa per la UB

V. MARTIN — Wed, 03 Apr 2013 14:39:27 +0000

GEORG FRIEDRICH HAENDEL
Les àries alemanyes del Dr. Haendel anomenades DOLÇA CALMA, inspirades en el viatge que va fer a al seu pais per visitar la seva mare greument malalta, son rellevants.
Del seu fonament filosòfic en l´ordre Cartesià i les idees de principi de Liebniz emana una musica sublim.
Hem pogut gaudir-les aquesta Setmana Santa 2013.
La veu canta les melodies, la flauta es l´instrument que comenta, l´orgue sempre potent es continu.
Em despedeixo Dr. HAENDEL, com a fan, i alla on estigui el saludo, fins el proxim continu, i la flauta, i la soprano.

Comentari de V.MARTIN a Petit reportatge d’una visita que deixa empremta

V.MARTIN — Wed, 20 Mar 2013 14:25:19 +0000

PAISATGES:
Permis pel fets casuals de participació.
Els que escribim i molts de nosaltres compartim les arrels en les terres de tradició vitivinicola a la Península Ibérica, des de fa 2.000 anys, temps en que l´Imperi Romà deixa mostres de ser seu saber, i que els museus exposen en la actualitat.
Com veiem, ara la Ciència Enològica té les eines, dona informació sobre els mecanismes de la fermentació i l´ evolució del ví.
En l´ideal ètic de fraternitat voldria transcriure un poema del Dr. Carles Ribes, permís:

DEL LLIBRE SALVATGE COR: (1952)
Poema num. XVIII

Tot el que he perdut
que mai no sabré,
tot el que no sé
i que m´ha valgut.

és nu i absolut
sota un vel darrer;
però el cor s´absté,
com si fos virtud.

Exulteu, amants¡
¿Somriuríeu, sants,
de l´atroç gaubança,

de tant d´indiscret
temptejar el secret,
de tanta esperança?

Aquests sonets s´escribien ells mateixos, per alguna raó es van començar a organizar amb l´estricte forma que apareixen, va dir el Dr. Riba.

Comentari de V.MARTIN a Jornada interdisciplinària d’investigadors predoctorals del BKC

V.MARTIN — Thu, 14 Feb 2013 15:14:13 +0000

RECERCA CARACTERITZA INNOVACIÓ:
Voldria fer uns comentaris sobre la recerca i l´innovació relatius a l´innovació en els Ballets Russos.
Tot i que no es refereixen a la present recerca científica, esdevenen exemple paradigmàtic d´innovació específica.
El fets:
Abans del 1910 els Ballets Russos eran una amalgama de silfids i princesas i un ballarí principal.
La reunió a Biarritz d´ Igor Strawinsky, el músic, Sergéi Diaghilev, el coreògraf, Pablo Picasso, el pintor, i Coco Chanel, la modista, donà com a resultat, la representació a Paris (1914) de la suite de Ballet la Consagració de la Primavera, partitura d´Igor Strawinsky.
Les recreacions antigues van desapareixer, els ballarins, ballaven com en un lenç, i sense un ballarí principal.
El hereus actuals dels Ballets Russos son els Ballets de Montecarlo, el seu director actual Jean Claude Maillot, diu que no son Ballets Clàssics.