<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris per Pàgina del rector</title>
	<atom:link href="http://paginadelrector.ub.edu/comments/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://paginadelrector.ub.edu</link>
	<description>Dídac Ramírez</description>
	<lastBuildDate>Sun, 12 May 2013 17:37:14 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.4</generator>
	<item>
		<title>Comentari de V.MARTIN a Montserrat Caballé, doctora honoris causa per la UB</title>
		<link>http://paginadelrector.ub.edu/montserrat-caballe-doctora-honoris-causa-per-la-ub/comment-page-1/#comment-1084</link>
		<dc:creator>V.MARTIN</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 12 May 2013 17:37:14 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://paginadelrector.ub.edu/?p=432#comment-1084</guid>
		<description>TOMAS LUIS DE VICTORIA (1548-1611)
El més important Polifonista del Reneixement a la Península Ibèrica.
Juntament amb Pierluigi da Palestrina i Orlando di Lasso inspiraren el moviment que a finals del XIX reivindica la presència de l´assemblea de fidels en la litúrgia mitjançant el cant creant les actuals SCHOLAE CANTORUM.
La seva música eminenment religiosa es probablement l´obra escrita a España que més ha influit en la música universal,
La seva influència en autors posteriors es importantísima particularment en el Dr. Mozart.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>TOMAS LUIS DE VICTORIA (1548-1611)<br />
El més important Polifonista del Reneixement a la Península Ibèrica.<br />
Juntament amb Pierluigi da Palestrina i Orlando di Lasso inspiraren el moviment que a finals del XIX reivindica la presència de l´assemblea de fidels en la litúrgia mitjançant el cant creant les actuals SCHOLAE CANTORUM.<br />
La seva música eminenment religiosa es probablement l´obra escrita a España que més ha influit en la música universal,<br />
La seva influència en autors posteriors es importantísima particularment en el Dr. Mozart.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de V. MARTIN a Mirant cap endavant</title>
		<link>http://paginadelrector.ub.edu/mirant-cap-endavant/comment-page-1/#comment-1081</link>
		<dc:creator>V. MARTIN</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 04 May 2013 11:09:07 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://paginadelrector.ub.edu/?p=1175#comment-1081</guid>
		<description>ANY ESPRIU

         &quot;QUAN ET DETURIS&quot;

Quan et deturis on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
sommiant mars en calma,
la claror de Sinera
                   
              Salvador Espriu</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>ANY ESPRIU</p>
<p>         &#8220;QUAN ET DETURIS&#8221;</p>
<p>Quan et deturis on el meu nom et crida,<br />
vulgues que dormi<br />
sommiant mars en calma,<br />
la claror de Sinera</p>
<p>              Salvador Espriu</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de V.MARTIN a Broggi, in memoriam</title>
		<link>http://paginadelrector.ub.edu/broggi-in-memoriam/comment-page-1/#comment-1077</link>
		<dc:creator>V.MARTIN</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 26 Apr 2013 12:25:48 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://paginadelrector.ub.edu/?p=1182#comment-1077</guid>
		<description>EL MILLOR DE LA CIRURGIA CATALANA DEL SEGLE XX, MOISES BROGGI.
Voldria expresar les meves opinions, per qui escriu coneixer el Dr. Broggi personalment ha estat molt enriquidor.
El cirurgià Moises Broggi, ha creat escola quirúrgica a Europa que es mereix ser considerada entre las millors des del segle XVIII com ho foren qualsevol de les de mes renom, com per exemple la vienesa iniciada per Boerhaave, o la d´Edimburg representada per Alexander Monro i moltes altres escoles quirúrgiques europees.
Implicat en l´equip médic-quirúrgic de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, salvaba la vida de les persones en primera linea de foc:
&quot;IDEANT ELS QUIRÓFANS MOBILS&quot;
Quan el ferits de guerra habien de ser enviats a un hospital a Madrid o a qualsevol hospital de ciutat próxim ja eran morts.
DR. BROGGI, VD. ESTA ARA EN ALTRES ÀMBITS</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>EL MILLOR DE LA CIRURGIA CATALANA DEL SEGLE XX, MOISES BROGGI.<br />
Voldria expresar les meves opinions, per qui escriu coneixer el Dr. Broggi personalment ha estat molt enriquidor.<br />
El cirurgià Moises Broggi, ha creat escola quirúrgica a Europa que es mereix ser considerada entre las millors des del segle XVIII com ho foren qualsevol de les de mes renom, com per exemple la vienesa iniciada per Boerhaave, o la d´Edimburg representada per Alexander Monro i moltes altres escoles quirúrgiques europees.<br />
Implicat en l´equip médic-quirúrgic de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, salvaba la vida de les persones en primera linea de foc:<br />
&#8220;IDEANT ELS QUIRÓFANS MOBILS&#8221;<br />
Quan el ferits de guerra habien de ser enviats a un hospital a Madrid o a qualsevol hospital de ciutat próxim ja eran morts.<br />
DR. BROGGI, VD. ESTA ARA EN ALTRES ÀMBITS</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de V. MARTIN a Montserrat Caballé, doctora honoris causa per la UB</title>
		<link>http://paginadelrector.ub.edu/montserrat-caballe-doctora-honoris-causa-per-la-ub/comment-page-1/#comment-1070</link>
		<dc:creator>V. MARTIN</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 03 Apr 2013 14:39:27 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://paginadelrector.ub.edu/?p=432#comment-1070</guid>
		<description>GEORG FRIEDRICH HAENDEL
Les àries alemanyes del Dr. Haendel anomenades DOLÇA CALMA, inspirades en el viatge que va fer a al seu pais per visitar la seva mare greument malalta, son rellevants.
Del seu fonament filosòfic en l´ordre Cartesià i les idees de principi de Liebniz emana una musica sublim.
Hem pogut gaudir-les aquesta Setmana Santa 2013.
La veu canta les melodies, la flauta es l´instrument que comenta, l´orgue sempre potent es continu.
Em despedeixo Dr. HAENDEL, com a fan, i alla on estigui el saludo, fins el proxim continu, i la flauta, i la soprano.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>GEORG FRIEDRICH HAENDEL<br />
Les àries alemanyes del Dr. Haendel anomenades DOLÇA CALMA, inspirades en el viatge que va fer a al seu pais per visitar la seva mare greument malalta, son rellevants.<br />
Del seu fonament filosòfic en l´ordre Cartesià i les idees de principi de Liebniz emana una musica sublim.<br />
Hem pogut gaudir-les aquesta Setmana Santa 2013.<br />
La veu canta les melodies, la flauta es l´instrument que comenta, l´orgue sempre potent es continu.<br />
Em despedeixo Dr. HAENDEL, com a fan, i alla on estigui el saludo, fins el proxim continu, i la flauta, i la soprano.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de V.MARTIN a Petit reportatge d’una visita que deixa empremta</title>
		<link>http://paginadelrector.ub.edu/petit-reportatge-duna-visita-que-deixa-empremta/comment-page-1/#comment-1066</link>
		<dc:creator>V.MARTIN</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 20 Mar 2013 14:25:19 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://paginadelrector.ub.edu/?p=1152#comment-1066</guid>
		<description>PAISATGES:
Permis pel fets casuals de participació.
Els que escribim i molts de nosaltres compartim les arrels en les terres de tradició vitivinicola a la Península Ibérica, des de fa 2.000 anys, temps en que l´Imperi Romà deixa mostres de ser seu saber, i que els museus exposen en la actualitat.
Com veiem, ara la Ciència Enològica té les eines, dona informació sobre els mecanismes de la fermentació i l´ evolució del ví.
En l´ideal ètic de fraternitat voldria transcriure un poema del Dr. Carles Ribes, permís:

DEL LLIBRE SALVATGE COR: (1952)
Poema num. XVIII

Tot el que he perdut
que mai no sabré,
tot el que no sé
i que m´ha valgut.

és nu i absolut
sota un vel darrer;
però el cor s´absté,
com si fos virtud.

Exulteu, amants¡
¿Somriuríeu, sants, 
de l´atroç gaubança,

de tant d´indiscret
temptejar el secret, 
de tanta esperança?

Aquests sonets s´escribien ells mateixos, per alguna raó es van començar a organizar amb l´estricte forma que apareixen, va dir el Dr. Riba.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>PAISATGES:<br />
Permis pel fets casuals de participació.<br />
Els que escribim i molts de nosaltres compartim les arrels en les terres de tradició vitivinicola a la Península Ibérica, des de fa 2.000 anys, temps en que l´Imperi Romà deixa mostres de ser seu saber, i que els museus exposen en la actualitat.<br />
Com veiem, ara la Ciència Enològica té les eines, dona informació sobre els mecanismes de la fermentació i l´ evolució del ví.<br />
En l´ideal ètic de fraternitat voldria transcriure un poema del Dr. Carles Ribes, permís:</p>
<p>DEL LLIBRE SALVATGE COR: (1952)<br />
Poema num. XVIII</p>
<p>Tot el que he perdut<br />
que mai no sabré,<br />
tot el que no sé<br />
i que m´ha valgut.</p>
<p>és nu i absolut<br />
sota un vel darrer;<br />
però el cor s´absté,<br />
com si fos virtud.</p>
<p>Exulteu, amants¡<br />
¿Somriuríeu, sants,<br />
de l´atroç gaubança,</p>
<p>de tant d´indiscret<br />
temptejar el secret,<br />
de tanta esperança?</p>
<p>Aquests sonets s´escribien ells mateixos, per alguna raó es van començar a organizar amb l´estricte forma que apareixen, va dir el Dr. Riba.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de V.MARTIN a Jornada interdisciplinària d’investigadors predoctorals del BKC</title>
		<link>http://paginadelrector.ub.edu/jornada-interdisciplinaria-dinvestigadors-predoctorals-del-bkc/comment-page-1/#comment-1052</link>
		<dc:creator>V.MARTIN</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 14 Feb 2013 15:14:13 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://paginadelrector.ub.edu/?p=1144#comment-1052</guid>
		<description>RECERCA CARACTERITZA INNOVACIÓ:
Voldria fer uns comentaris sobre la recerca i l´innovació relatius a l´innovació en els Ballets Russos.
Tot i que no es refereixen a la present recerca científica, esdevenen exemple paradigmàtic  d´innovació específica.
El fets:
Abans del 1910 els Ballets Russos eran una amalgama de silfids i princesas i un ballarí principal.
La reunió a Biarritz d´ Igor Strawinsky, el músic, Sergéi Diaghilev, el coreògraf, Pablo Picasso, el pintor, i Coco Chanel, la modista, donà com a resultat, la representació a Paris (1914) de la suite de Ballet la Consagració de la Primavera, partitura d´Igor Strawinsky.
Les recreacions antigues van desapareixer, els ballarins, ballaven com en un lenç, i sense un ballarí principal.
El hereus actuals dels Ballets Russos son els Ballets de Montecarlo, el seu director actual Jean Claude Maillot, diu que no son Ballets Clàssics.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>RECERCA CARACTERITZA INNOVACIÓ:<br />
Voldria fer uns comentaris sobre la recerca i l´innovació relatius a l´innovació en els Ballets Russos.<br />
Tot i que no es refereixen a la present recerca científica, esdevenen exemple paradigmàtic  d´innovació específica.<br />
El fets:<br />
Abans del 1910 els Ballets Russos eran una amalgama de silfids i princesas i un ballarí principal.<br />
La reunió a Biarritz d´ Igor Strawinsky, el músic, Sergéi Diaghilev, el coreògraf, Pablo Picasso, el pintor, i Coco Chanel, la modista, donà com a resultat, la representació a Paris (1914) de la suite de Ballet la Consagració de la Primavera, partitura d´Igor Strawinsky.<br />
Les recreacions antigues van desapareixer, els ballarins, ballaven com en un lenç, i sense un ballarí principal.<br />
El hereus actuals dels Ballets Russos son els Ballets de Montecarlo, el seu director actual Jean Claude Maillot, diu que no son Ballets Clàssics.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de V. MARTIN a Entrevista a El Mundo Deportivo</title>
		<link>http://paginadelrector.ub.edu/entrevista-a-el-mundo-deportivo/comment-page-1/#comment-1048</link>
		<dc:creator>V. MARTIN</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 06 Feb 2013 11:31:23 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://paginadelrector.ub.edu/?p=1127#comment-1048</guid>
		<description>Bon dia:
EXTRACCIONS
La metamorfosi de la que parla l´article del Mundo Deportivo, metamorfosi d´un club esportiu, el Barça que en el passat estava sumit en dificultats i ara es el millor del mon.
Es cert que ha estat la llavor, la llavor, importa, i els jugadors i els mestres son importants també i els joves del futur, i altres equilibris del gènere.
La UB buscant un talent triomfant, passant de tenir dificultats a poguer ser la millor del mon es un MIRACLE.
Els estats d´anim son emocions molt subtils que defineixen la vida emocional de les persones, mes enllá de les emocions fortes que provoca un partit de futbol que radicaliza i ras i curt al  mateix temps simplifique la nostra percepció del aconteixements.
Que la UB estigui en el present en la seva experiència historica-empírica que li esta tocant viure podria ser un miracle.
No ha sigut dit enlloc que no seria en NEGRETA la lletra que escriuriem</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Bon dia:<br />
EXTRACCIONS<br />
La metamorfosi de la que parla l´article del Mundo Deportivo, metamorfosi d´un club esportiu, el Barça que en el passat estava sumit en dificultats i ara es el millor del mon.<br />
Es cert que ha estat la llavor, la llavor, importa, i els jugadors i els mestres son importants també i els joves del futur, i altres equilibris del gènere.<br />
La UB buscant un talent triomfant, passant de tenir dificultats a poguer ser la millor del mon es un MIRACLE.<br />
Els estats d´anim son emocions molt subtils que defineixen la vida emocional de les persones, mes enllá de les emocions fortes que provoca un partit de futbol que radicaliza i ras i curt al  mateix temps simplifique la nostra percepció del aconteixements.<br />
Que la UB estigui en el present en la seva experiència historica-empírica que li esta tocant viure podria ser un miracle.<br />
No ha sigut dit enlloc que no seria en NEGRETA la lletra que escriuriem</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de V.MARTIN a L’aula capella: obrint portes físiques i mentals</title>
		<link>http://paginadelrector.ub.edu/l%e2%80%99aula-capella-obrint-portes-fisiques-i-mentals/comment-page-1/#comment-1046</link>
		<dc:creator>V.MARTIN</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 01 Feb 2013 18:49:24 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://paginadelrector.ub.edu/?p=169#comment-1046</guid>
		<description>LEOPARDI:
El 26-27 d´octubre del 2012 es va donar la benvinguda a l´Aula de la Capella de la UB al 1er. Congrés Internacional sobre:
 &quot;LO ZIBALDONE DI LEOPARDI COME IPERTESTO&quot; 
Presidit per la Dra. María de las Nieves Muñiz es benvingut aquest Congrés, al seu torn patrocinat pel Centro Nazionale di Studi Leopardiani i l´Institut Italià de Cultura de Barcelona.
Estudiar les formes del pensament al Zibaldone en l´Aula de la Capella del Edifici Històric, i en definitiva estudiar Leopardi es tota una lliço de saviesa.
El triomf de l´ identitat, de l´ independencia de l´anima del poeta es LEOPARDI, ras i curt surtint de la retòrica de l´idealisme romàntic germànic ultrapassa tot els limits, es infinit.
A Espanya Leopardi va ser llegit y comentat pel Dr. Unamuno, i d´altres, més, podem interpretar altres dades que donà la Dra. Muñiz que el Zibaldone quedà silenciat.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>LEOPARDI:<br />
El 26-27 d´octubre del 2012 es va donar la benvinguda a l´Aula de la Capella de la UB al 1er. Congrés Internacional sobre:<br />
 &#8220;LO ZIBALDONE DI LEOPARDI COME IPERTESTO&#8221;<br />
Presidit per la Dra. María de las Nieves Muñiz es benvingut aquest Congrés, al seu torn patrocinat pel Centro Nazionale di Studi Leopardiani i l´Institut Italià de Cultura de Barcelona.<br />
Estudiar les formes del pensament al Zibaldone en l´Aula de la Capella del Edifici Històric, i en definitiva estudiar Leopardi es tota una lliço de saviesa.<br />
El triomf de l´ identitat, de l´ independencia de l´anima del poeta es LEOPARDI, ras i curt surtint de la retòrica de l´idealisme romàntic germànic ultrapassa tot els limits, es infinit.<br />
A Espanya Leopardi va ser llegit y comentat pel Dr. Unamuno, i d´altres, més, podem interpretar altres dades que donà la Dra. Muñiz que el Zibaldone quedà silenciat.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de V.MARTIN a Acte d’homenatge a les deportades a Ravensbrück</title>
		<link>http://paginadelrector.ub.edu/acte-dhomenatge-a-les-deportades-a-ravensbruck/comment-page-1/#comment-1044</link>
		<dc:creator>V.MARTIN</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 23 Jan 2013 17:39:22 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://paginadelrector.ub.edu/?p=1121#comment-1044</guid>
		<description>CAL EVITAR LA CAIGUDA
Els personalismes son allò que cal evitar que caiguem.
¿L´esperit crític?
Entenem que hi ha tantes normalitats com persones. 
La normalitat només es una manera de viure aprofitant mecanismes psicopatológics va dir Sigmund Freud.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>CAL EVITAR LA CAIGUDA<br />
Els personalismes son allò que cal evitar que caiguem.<br />
¿L´esperit crític?<br />
Entenem que hi ha tantes normalitats com persones.<br />
La normalitat només es una manera de viure aprofitant mecanismes psicopatológics va dir Sigmund Freud.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de V.MARTIN a Inauguració del Centre de Recerca Biomèdica CELLEX</title>
		<link>http://paginadelrector.ub.edu/inauguracio-del-centre-de-recerca-biomedica-cellex/comment-page-1/#comment-1041</link>
		<dc:creator>V.MARTIN</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 15 Jan 2013 16:38:15 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://paginadelrector.ub.edu/?p=1115#comment-1041</guid>
		<description>TRANSFORMATIONS WILL CHANGE YOUR LIFE.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>TRANSFORMATIONS WILL CHANGE YOUR LIFE.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
