Després del Claustre de desembre de 2009, que es va haver d’ajornar per manca de quòrum, em vaig posar en contacte amb tota la comunitat universitària per parlar de la nostra responsabilitat en moments difícils i de la necessitat d’afrontar aquesta situació amb eines d’interrelació entre els col·lectius: projecte, participació, debat i acord.
Al Claustre constituent del passat 19 de maig, al qual van assistir més d’un 70 % dels membres, vaig insistir que vivim temps de crisi econòmica i de canvis socials importants que afecten directament i indirectament la nostra institució. Davant del Claustre —el nostre màxim òrgan de representació—, vaig insistir en el meu optimisme, que es basa en la informació transparent, en el debat generalitzat i en la crítica constructiva, en el marc d’una Universitat de Barcelona cientificohumanística i potent, que és la suma de tots i cadascun dels que hi treballem intensament dia rere dia. En el meu informe citava Sant Francesc d’Assís, que deia «comença fent el que és necessari, després el que és possible i, de cop i volta, estaràs fent l’impossible», per tal de remarcar que la participació i la feina de cada dia del professorat, del personal administratiu, dels tècnics, dels investigadors i de l’alumnat són peces clau sobre les quals s’edifica la nostra força.
L’autonomia universitària ens demana responsabilitat de gestió i de participació. La nostra força s’ha de gestar des d’un Rectorat i uns òrgans col·legiats forts i participatius, des de debats actius i actuals, des d’un servei de qualitat i amb projecció internacional; en definitiva, des d’una identitat pròpia de saber fer bé les coses combinant modernitat i tradició. La universitat pública funciona des de fa segles malgrat que sempre ha disposat d’uns recursos molt limitats, fins i tot escassos, i continuarà sent una referència de qualitat i de saber fer, un saber fer que ens ha portat a presentar i a tancar uns pressupostos en equilibri tot i la desfavorable conjuntura econòmica. Una gestió eficient dels nostres recursos i l’esforç de tots els que fem la UB ens ha permès oferir una confiança financera que moltes empreses voldrien reflectir.
Vull acabar aquesta carta amb les propostes a debatre amb què vaig concloure el meu informe en el passat Claustre, temes actuals, vitals i que afecten tota la comunitat universitària, com ara el model universitari en què ens situem (governança i finançament) o l’autonomia que ha de caracteritzar aquesta institució, tenint en compte les exigències socials de sostenibilitat, el fet de rendir comptes de manera transparent i la responsabilitat social. Finalment, hi ha un gran tercer bloc de canvis i novetats: el desplegament dels nous graus, màsters i doctorats; el seguiment de la política universitària a través del Pla director; l’impuls de la nostra projecció internacional en els rànquings, etc.
En definitiva, la responsabilitat de la Universitat de Barcelona va molt més enllà d’una bona gestió, ja que és la primera universitat del nostre país i ha de ser un referent pel que fa al diàleg i al debat, que han de fomentar la participació en la construcció de la universitat pública que volem.
Comentaris 2 Comentaris | Afegir comentari
Benvolgut Sr. Rector:
En base a l´universitat publica que volem.
A Guadalajara l´UB, va tenir una intervenció excelent.
El Rector de l ´Universitat Autónoma de MEXIC, en la seva intervenció explicà algunes dimensions sondables d´una manera excelent també. El rankings i altres coses.
Un pensament de Darwin.
Salutacions.
Salutacions
Benvolgut Sr. Rector.
Mirant el passat a Londres, ja fa molts anys que els alumni de les Universitats es reuneixen periodicament amb els Rectorats, i fins i tot amb la Reina Mare. Allà es tradició.
Sugereixo interrelacionons dels alumni amb el Rectorat, d´una manera presencial, en reunions peródiques, en el marc de la vessant innovadora, cientific-humanista, i de proiecció internacional, i d´altres.
Hi han dos coses diferents:
1) Una cosa es la llibertat de Catedra.
2) Altra cosa es la permisitivitat religiosa.
Ambues no son la mateixa cosa.
LIEBNIZ, J.S. BACH, ENMANUEL KANT, BACON, MOLINA, RAMIREZ, i altes.
Per a fer 1.000 KM. comencem per el primer pas.
SALUTACIONS.