Pàgina del rector

Dídac Ramírez i Sarrió, casat, pare de dos fills i avi de dos néts; va néixer a Barcelona al 1946, tot i que part de la seva infantesa va transcórrer a Calaf. Des d’aleshores el seu domicili sempre ha estat lligat a la Ciutat Comtal, on va estudiar compatibilitzant estudis i feina.

Ramírez és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UB i doctor per la UB en Ciències Econòmiques i Empresarials, i en Filosofia i Ciències de l’Educació, a més de catedràtic d’Universitat (1990). Ha estat vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (1984-1989) i vicerector d’Economia i Administració (1990-1994).

Així mateix ha presidit la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (2001-2006). Va ser durant dos mandats director del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB, i és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (2002). A la UB és també responsable del Grup de Recerca d’Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa (IAFI) i membre del Grup Consolidat d’Innovació Docent Noves Metodologies per a l’Ensenyament i l’Aprenentatge en Matemàtica Financera i Actuarial. Des del novembre del 2008 és rector de la Universitat de Barcelona, la seva segona llar després de mitja vida dedicant-se laboralment amb voluntat al servei públic i amb il•lusions renovades en cada càrrec o projecte que se li encomana per millorar la Universitat de Barcelona, la nostra Universitat.

Li agrada dedicar el temps lliure a tot allò derivat de la recerca, la lectura i la conversa relaxada i reflexiva en emplaçaments tan emblemàtics de Barcelona com ara l’Ateneu o el Cercle del Liceu. Però, també li agrada practicar esport i gaudir d’un bon partit de futbol. És soci del F. C. Barcelona des de fa dècades, on a més de seguir amb passió el seu equip, ha estat tresorer de l’entitat en una de les etapes de canvi d’aquest club. Altres aficions que han marcat la seva vida han estat els escacs, que el van acompanyar durant la seva joventut, i que després a la maduresa va canviar pel dòmino amb els companys de tota la vida.

Actualment, només la seva dona, els fills i els néts li roben temps de feina per fer passejades o viatges que li aporten noves visions i la descoberta de nous llocs de Barcelona i la rodalia.