El passat 1 de febrer el professor Fabián Estapé ens va deixar després d’una llarga carrera com a economista i divulgador. La Universitat de Barcelona va retre el 26 de juny un sentit homenatge a qui va ser rector d’aquesta Universitat, així com també degà de l’avui Facultat d’Economia i Empresa.
El Dr. Estapé va ser un mestre per a molts economistes i va deixar la seva empremta en tots els càrrecs universitaris i polítics que va ocupar. Va ser una persona destacada en la modernització i divulgació de l’economia i de la universitat espanyola. Crec que tots i totes el recordarem afablement amb la seva manera senzilla, i sempre pedagògica, d’explicar les diferents conjuntures econòmiques, tot manifestant el seu mestratge a l’hora de fer entenedores les situacions més complexes.
En l’homenatge del dia 26 vam recordar el seu caràcter enèrgic, vital, iconoclasta i, fins i tot, per què no dir-ho, irreverent. El professor Estapé era una persona que parlava sense embuts, i a vegades era políticament incorrecte. El seu sentit de l’humor i la claredat amb què s’expressava feien que el que deia no passés mai desapercebut. Vam parlar diferents persones que l’havíem conegut des de diferents institucions amb les quals va estar vinculat: la degana de la Facultat d’Economia i Empresa, Dra. Elisenda Paluzie; el Dr. Josep M. Gil-Vernet i el Dr. Joan Hortalà, que van formar part dels seus equips rectorals; el Dr. Miquel Corominas, catedràtic d’Urbanisme, que va explicar la importància que va tenir per al professor Estapé l’estudi de Cerdà; el periodista Jordi Goula, company seu a La Vanguardia, que l’ajudava en els articles que publicava regularment en aquest diari; Lluís M. de Puig, president de la Fundació Ernest Lluch, entitat que porta el nom del seu deixeble més apreciat; Joan Mas, soci número u del Cercle d’Economia, associació amb la qual l’exrector va col·laborar, contribuint al seu creixement i projecció. El conseller d’Economia i Coneixement va representar la Generalitat de Catalunya, i com no podia ser de cap més manera, en l’acte hi va participar també pràcticament tota la família de l’homenatjat; Manel Estapé, en una sentida i descriptiva intervenció, va explicar com era el seu pare.
L’homenatge també va tenir el seu punt emotiu amb la projecció d’una entrevista que vam trobar a darrera hora als arxius de la Universitat, de l’època en què el professor Estapé va ser designat per segona vegada rector de la nostra institució. En l’enregistrament, el Dr. Estapé mostra la seva estima a la Universitat de Barcelona i la seva voluntat de servir el bé públic.
Aprofito aquestes línies per tornar expressar el meu condol a la família. Un lament que també hem d’estendre a dues personalitats més, atès que aquest 2012, a l’abril i al maig, respectivament, van traspassar els exrectors Manuel Albaladejo, que va ser rector els anys 1968-1969, i Jorge Carreras Llansana, que ho va ser els anys 1973-1974. Des d’aquí vull enviar el meu suport a les seves famílies.
Descansin en pau.
Comentaris Sense comentaris | Afegir comentari
Categories General | Notícies UB | Reconeixements