autonomia
març 21, 2012

L’autonomia universitària

21 març 2012

L’autonomia universitària és un principi constitucional que s’interpreta com a dret fonamental. Això suposa que els poders públics tenen l’obligació de preservar-la i reforçar-la. Segons un estudi recent de l’Associació d’Universitats Europees (EUA), l’autonomia de les universitats de l’Estat espanyol se situa en una mitjana del 50 % segons els 38 indicadors que es fan servir per mesurar-la. Aquest valor col·loca el sistema universitari espanyol a la banda mitja-baixa en comparació amb els 28 sistemes europeus que s’analitzen en l’estudi de l’EUA.

L’EUA considera quatre dimensions de l’autonomia universitària:

  1. Organitzativa. Fa referència a la capacitat que té cada universitat per decidir la seva forma de govern, així com les seves estructures legals internes. L’estudi ho mesura a partir de 7 indicadors de selecció dels llocs de direcció i de govern interns, així com dels membres externs en les seves estructures, a més de la capacitat de crear estructures acadèmiques i altres entitats. Espanya assoleix un valor del 60 % respecte del màxim o ideal d’autonomia, i se situa en el lloc 19è.
  2. Financera. En aquest cas es valora la capacitat de decidir lliurement en aspectes econòmics, a partir d’11 indicadors que mesuren la diversificació del finançament universitari, les possibilitats d’endeutar-se i de mantenir superàvits i la capacitat d’aprovar les taxes i els preus segons la tipologia d’ensenyament i la nacionalitat. En aquesta dimensió, Espanya obté el seu valor més baix i es col·loca en un 40 % respecte del màxim. Tot i això, ocupa la 17a posició en relació amb els 28 països que s’avaluen.
  3. Gestió dels recursos humans. L’estudi de l’EUA utilitza 8 indicadors sobre la capacitat de decidir els processos de selecció, els salaris o les promocions. Espanya, amb un valor del 47 %, baixa fins al 25è lloc. Es tracta de la dimensió on comparativament tenim menys autonomia.
  4. Acadèmica. En l’estudi es fan servir 12 indicadors referents a la capacitat i les possibilitats de la universitat per decidir i seleccionar els estudiants, la programació, la llengua d’impartició i el mecanisme de qualitat per quantificar aquesta dimensió. Espanya se situa en un 58 % del màxim, i en la millor posició comparada amb les altres dimensions, la 16a.

 És cert que els indicadors emprats no abasten tota la complexitat de cada dimensió avaluada, però és un estudi comparatiu que mostra que l’autonomia universitària a Espanya està lluny de l’esperit que promulga la jurisprudència constitucional.

Les dades de l’estudi són mitjanes per a cada país. A Espanya hi ha diferències entre les comunitats autònomes i les universitats, però no són diferències grans. Encara ens queda un llarg camí per apropar-nos a valors que evidenciïn una plena i pràctica autonomia. Una autonomia que suposa tenir més possibilitats i flexibilitat en relació amb la capacitat organitzativa, de contractació i acadèmica, a més d’una garantia de finançament suficient per a la qualitat del servei públic que tenim encomanat. A escala europea, el Regne Unit és el sistema universitari amb uns valors més alts en els indicadors d’autonomia, tot i que això no significa que l’exercici de l’autonomia per a aquest sistema sigui el nostre referent, atès que hi mantenim divergències organitzatives, culturals, i de formes de finançament i de distribució entre universitats públiques i privades.

Afegeix un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Normes del blog

L'equip de comunicació revisarà les opinions per evitar la difusió de comentaris no apropiats o insults. Només es publicaran comentaris signats amb nom i cognoms. Els comentaris es publicaran de dilluns a divendres de 8 a 6. Fora d'aquest horari no s'aprovaran opinions.