abr

26

Broggi, in memoriam

Dr. Moisès Broggi

Ahir vaig tenir l’oportunitat de participar en un acte d’homenatge al doctor Moisès Broggi, un dels més notoris exalumnes de la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Medicina per la UB el 1931, sota la direcció d’August Pi i Sunyer i Joan Trias i Pujol, Broggi ha estat una figura cabdal del segle XX.

La vida de Moisès Broggi és indestriable de les seves dues vessants: la científica, com a cirurgià de l’Hospital Clínic de Barcelona, on va ser pioner en la introducció de la tècnica de derivació venosa porto-cava, i la humanista, caracteritzada  per la seva lluita a favor de les llibertats individuals i reivindicacions nacionals de Catalunya. En cap de les dues vies va defallir.

L’any 2006, en una entrevista a la revista La Universitat, el doctor Broggi deia: «Tinc la sort d’haver viscut molts anys. A la meva vida hi ha dues fases: la primera és la del treball, la cirurgia, i la segona, la de pensar i reflexionar sobre tot el que he viscut amb la gent que he tingut la sort de trobar». Difícilment es poden trobar millors paraules per descriure un home excepcional.

La dimensió ètica de Moisès Broggi és inabastable: és i continuarà sent un exemple per a generacions de metges a tot el país. De totes les que ha pronunciat, em quedo amb aquesta frase. «A la vida el tracte amb les persones és fonamental en tot. En medicina, encara molt més».

Escrit el 26/04/2013 a les 11:02h per premsa

abr

05

Mirant cap endavant

Inauguració noves instal·lacions

Saber optimitzar els recursos de què disposem és una de les claus fonamentals en temps de crisi. Moltes vegades, això constitueix un autèntic exercici d’imaginació, concepte essencial en temps de depressió. Les universitats hem de saber adaptar-nos a aquests temps i oferir solucions allà on hi hagi desajustos. En aquest sentit, reforçar les sinergies entre les diverses unitats que formen una institució tan gran com és la Universitat de Barcelona ajuda a remar en aquesta direcció.

El passat dimarts 2 d’abril vam inaugurar la nova seu de l’Àrea de Formació Complementària de la UB, que inclou l’Escola d’Idiomes Moderns, Estudis Hispànics, Els Juliols i la Universitat de l’Experiència, unitats que ara s’ubiquen a l’edifici Jeroni Granell, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 582. A més d’aquesta àrea, les instal·lacions també acullen la seu d’Alumni UB i de l’Escola de Doctorat.

La nova seu de l’Àrea de Formació Complementària oferirà un millor servei a la comunitat universitària, alhora que implicarà estalvi econòmic i majors ingressos juntament amb altres unitats de la UB.

Aquesta inauguració és el primer dels molts projectes il·lusionantsque la Universitat de Barcelona enceta i anirà fent realitat. No ens hem de deixar contagiar per l’esperit pessimista  i immobilista que comporten totes les crisis. Davant les retallades, la Universitat de Barcelona mira cap endavant, conscient que està en l’obligació de mantenir la docència de qualitat, l’excel·lència, la intensitat en la recerca i una transferència de coneixement efectiva i competitiva. Hem de ser capaços de seguir oferint i millorant els escenaris de futur per als nostres alumnes i d’ajudar a transformar l’entorn des de projectes de llarg termini. No desistirem en el nostre afany.

Escrit el 05/04/2013 a les 01:43h per premsa

abr

02

Crítiques constructives

El dijous 21 de març vaig estar entre els convidats d’una interessant taula rodona que organitzava Compromís pel Canvi a la Facultat de Dret. L’objectiu era intercanviar, en un marc de diàleg distès i franc, diferents posicions i experiències sobre la universitat com a institució i discutir sobre quin paper ha de tenir en el nostre futur més proper.

«El model universitari a debat» va ser el títol triat per a l’ocasió pels organitzadors, un conjunt de joves professionals i estudiants de la nostra Universitat que pretenien amb aquesta activitat generar un debat participatiu. M’interessa remarcar especialment que la iniciativa d’impulsar aquesta taula rodona va néixer fruit de les inquietuds i preocupacions de persones que formen part de la comunitat universitària. Estudiants crítics amb la conjuntura actual i les retallades que amenacen l’ensenyament públic, i compromesos alhora a fer la seva contribució amb propostes i millores.

Crec fermament que la crítica, la curiositat i l’inconformisme són bàsics per al progrés, tant laboral com professional. No quedar-se de braços plegats és el primer pas per defensar les idees pròpies. Convèncer des de la raó i el respecte a la resta constitueix l’esglaó següent. Les conviccions i els dubtes, conceptes tan diferents i, en canvi, essencials. No s’arriba enlloc només amb una part.

Malauradament, els que érem allà presents no vam tenir l’oportunitat d’expressar-nos i de participar amb els assistents en els diferents punts de vista procedents de diversos representants de les universitats catalanes. La crítica és un valor intrínsecament universitari, que no deixarem de fomentar. Interrompre un acte i no deixar debatre no constitueix cap valor ni democràtic ni universitari.

En aquest context complicat que afecta l’economia i el sector públic, el diàleg i les actituds constructives són més fonamentals que mai. Tot l’esforç que dedica dia rere dia la gran majoria de la comunitat universitària és d’agrair i no hauria de ser malmès amb actituds poc democràtiques ni condicionaments ideològics.

Escrit el 02/04/2013 a les 02:45h per premsa

mar

25

La Bullipèdia com a exemple

En temps de crisi, la creativitat i la innovació es presenten com valors fonamentals a l’hora de construir alternatives de futur. Sovint dediquem molt temps a raonar sobre el vertader significat del concepte “innovació”. L’envoltem de molts qualificatius i l’intentem definir de manera rigorosa. No obstant, no hem de perdre de vista que en l’equació de la innovació cal un element essencial: la seva acceptació i ús social. Tot el que concep l’enginy ha d’obtenir el reconeixement social i ser acceptat com a útil pel progrés. Constituir-nos com un referent en recerca d’excel·lència atorgarà al nostre país un bon actiu per encarar el futur.

Avui en dia, pocs exemples aconsegueixen fusionar creativitat, innovació i coneixement com el projecte Bullipèdia, que vam presentar el passat 18 de març a la Universitat de Barcelona. Ferran Adrià, sens dubte el xef que ha convertit la cuina en el “vuitè art”, ha sabut enllaçar perfectament dues realitats: gastronomia i acadèmia. Adrià és un autèntic innovador, capaç de desafiar les avantguardes dels temps. En Ferran és conscient que el canvi és essencial per millorar com a persona i com a societat.

Des de la Universitat de Barcelona estem orgullosos d’acompanyar elBulliFoundation en aquest camí, un trajecte que va començar l’any 2007, quan la Universitat va fer Doctor Honoris Causa a en Ferran Adrià. La relació entre la nostra institució i el xef s’ha reforçat al llarg del temps, quan hem tingut ocasió de coincidir en molts actes i iniciatives, juntament amb el Dr. Claudi Mans.

La UB-Bullipèdia és el fruit d’aquesta avinentesa mútua. Destinem al projecte tot el nostre coneixement en l’àmbit de l’ alimentació i el nostre potencial humà amb l’objectiu que aquest esdevingui un referent de la recerca internacional. Estic segur que l’equip coordinat pel Dr. Abel Mariné tindrà èxit en aquest repte, al que també s’ha unit l’Escola d’Estudis d’Hosteleria i Turisme CETT, que desenvoluparà el projecte amb centres de formació superior i escoles de cuina, gastronomia, hoteleria i restauració.

La Bullipèdia demostra i ens demostra que som capaços d’engegar iniciatives d’àmplia volada i d’abast internacional. En aquest cas concret, posarem al servei tant de cuiners reconeguts, estudiants o experts una autèntica enciclopèdia dels aliments, un centre de divulgació de la cuina. Parafrasejant a en Ferran, “la Bullipèdia constituirà una nova revolució al món de la gastronomia”. Pensament que jo comparteixo al 100%.

Afirmava Einstein que en temps de crisi, la imaginació pot ser més efectiva que l’intel·lecte. Probablement sigui una generalització precipitada, però que es pot contextualitzar d’acord a la conjuntura que ens ha tocat viure. Davant el desànim, hem d’apostar més que mai per iniciatives engrescadores que projectin una imatge internacional sòlida fonamentada en una recerca de qualitat, sense oblidar la necessària transferència del coneixement.

Només em queda desitjar sort a en Ferran, a la Fundació elBulliFoundation i a la Unitat UB-Bullipèdia en aquest camí compartit, que segur que estarà ple de reconeixements: la química entre universitat i cuina és un fet.

Escrit el 25/03/2013 a les 05:36h per premsa

mar

14

Petit reportatge d’una visita que deixa empremta

El passat dimarts vaig tenir l’oportunitat de visitar Falset, la capital del Priorat, convidat pel president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Montsant, Jaume Domènech. Em van acompanyar el vicerector de Política Científica, Enric Canela, i l’exvicerectora de Política Científica i Docent, M. Teresa Anguera. Vam gaudir de l’experiència, que vull compartir amb vosaltres amb les paraules de la Dra. Anguera.

Després d’arribar a l’Hostal Sport decidim fer camí entre vinyes, la major part emparrades, en una entranyable zona molt rural. Ens sorprèn especialment l’atmosfera, el  paisatge i els conreus del Priorat. Fem una parada en un indret alt, que en el seu dia es va agafar com a fita per diferenciar la zona de vinyes productores de vi de la DO Priorat i de la DO Montsant, tot i que totes dues pertanyen a la comarca del Priorat.

Ens hem aturat una bona estona al Celler Pascona, molt a prop de Falset, al camí dels Fontanals. Allà sentim una completa explicació sobre les diverses varietats de vi, des del macabeu fins al rosé, des de la garnatxa fins al merlot, des de l’ull de llebre fins al monestrell, passant per les varietats de selecció, tradició i evolució. El propietari sent i viu la grandesa del procés d’elaboració del vi, que és art, tradició i innovació, sens dubte. És un procés en el qual el sol, la meteorologia, l’orientació dels camps de vinya, el moment exacte en què cal fer la collita, i un llarg seguit d’elements, modulen el producte final, sense oblidar que el conreu de la vinya requereix molta cura, entre ensulfatar, esperonar, esbrostimar… El vi té vida pròpia, valgui la redundància, i no hi és pas aliena la premsa de la verema, o la incidència de les bótes, taps de suro, etc. en el procés d’elaboració, conservació i emmagatzematge en condicions òptimes.

Continuem la visita en el Parc Tecnològic del Vi de Falset, que és un centre de recerca de primera línia a l’Estat. Impulsat per la Universitat Rovira i Virgili, va néixer amb l’objectiu de ser un centre de referència per a la investigació i la innovació tecnològica del sector vitivinícola català. El director ens explica quins són els grans àmbits de treball: la viticultura de precisió, que consisteix a parametritzar el comportament de les vinyes per optimitzar-ne la producció; l’anàlisi sensorial, que permet desenvolupar els processos de tast del vi, i l’elaboració dels vins, fent assajos a petita escala que permeten aconseguir una alta qualitat. Hi fan una intensa activitat de recerca orientada i de transferència, que reverteix satisfactòriament en tot Catalunya i en altres indrets de l’Estat espanyol.

Dinem a l’Hostal Sport de Falset, on conversem de manera tranquil·la sobre la universitat i tots els reptes que ha d’afrontar. És una magnífica cloenda per una magnífica visita.

Agraeixo l’amabilitat i gentilesa de tots els que hem participat en el dinar i la tertúlia, des d’un recent graduat en Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili fins al president del Consell Comarcal del Priorat, i amb la presència de tècnics i dels membres del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Montsant. A més, en el meu cas, amb el plus emocional i afectiu afegit de ser de la terra, i dels molts records d’infantesa i d’adolescència que he reviscut.

Us adjunto l’enllaç a la notícia publicada al web del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Montsant sobre aquesta visita:

http://www.domontsant.com/es/noticia/el-rector-de-la-ub-visita-la-do-montsant

 

Escrit el 14/03/2013 a les 04:30h per premsa