El divendres passat, tan sols dos dies després del meu viatge a Moçambic, vaig tenir l’honor de ser present, en nom de la Universitat de Barcelona, en el llançament i la creació del nou Institut de Salut Global, que tindrà seu a Barcelona i en què participen l’Hospital Clínic, el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), la Fundació “la Caixa” i fundacions preocupades per la salut a escala mundial.
En aquest acte vaig manifestar l’interès i la importància que té la universitat pública a l’hora de participar i contribuir en projectes amb objectius ambiciosos i esperançadors com el de l’ISGlobal, objectius que es poden resumir en reducció de la mortalitat infantil, millora de la salut, i lluita contra el VIH, la malària, la tuberculosi i altres malalties que suposen un llast per al desenvolupament.
Tant als països desenvolupats o d’alta renda com a tot l’Europa occidental, les demandes de futur a la recerca en salut es concentren en el càncer, una malaltia que en les seves diferents varietats i afeccions s’erigeix en la causa de mortalitat no accidental més important. Però als països de renda baixa o a les zones econòmicament més deprimides, les demandes de millores sanitàries es concentren en les malalties d’alta o ràpida transmissió, com ara la malària, el VIH-SIDA o la tuberculosi, que redueixen l’esperança de vida en vint-trenta anys respecte als països d’alta renda. El càncer, com a causa de mortalitat, no arriba a ser tan important com les malalties de transmissió, que afecten més significativament els segments d’edat més joves, sobretot els menors de cinc anys.
La universitat pública, en les seves funcions d’ensenyament superior, de recerca, d’innovació i de transferència de coneixement, cerca el lligam amb l’entorn per poder contribuir al desenvolupament econòmic i social, i a la millora del benestar i de la qualitat. L’accés al coneixement, els avenços científics o la difusió de la diversitat cultural i de solucions són resultats que ens vinculen a la resposta que demana la societat davant les dificultats i els problemes.
En l’acte al Palau de la Generalitat, apadrinat per la infanta Cristina, vaig expressar que «la Universitat de Barcelona, amb la seva capacitat interdisciplinària i el seu reconegut potencial en ciències de la salut, vol ser un gran col·laborador docent, investigador i social en la lluita contra el cercle viciós de malaltia i pobresa que atrapa les poblacions en el subdesenvolupament i en desfavorables condicions de vida», amb l’esperit de millora i ajuda que em vaig endur del viatge a Moçambic.
Vull remarcar i reivindicar la importància que té el coneixement aplicat per millorar les condicions de vida. El progrés, els avenços científics, el desenvolupament socioeconòmic i la innovació són processos que es basen en el coneixement aplicat, en què la universitat és un clar referent.
En aquest projecte, com a Moçambic, amb companys de viatge com l’Hospital Clínic i investigadors de la talla del Dr. Pedro Alonso, els ànims i les energies afloren amb vitalitat, i és que la universitat pública està sempre al servei de la societat que ens envolta per donar respostes i transmetre i gestionar coneixements que es requereixen tant a escala local com global i internacional. En aquest sentit, la universitat és un component clau a l’hora de plantejar-nos com ens enfrontem als grans desafiaments a què la població mundial ha de plantar cara: sostenibilitat, noves malalties, desigualtats…
Per això vaig acabar la meva intervenció amb els ànims de començar a fer realitat les paraules, sota el referent del CRESIB, del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) i de prop de quaranta anys fent formació i recerca específica des de la universitat contra les malalties tropicals de transmissió.
Comentaris 2 Comentaris | Afegir comentari
Categories Reconeixements
Rector i equip de govern,
Després de llegir l’informe anual del rector, m’agradaria felicitar-vos per la feina feta durant aquest any.
Destacar que, des del meu punt de vista, s’ha governat des de la responsabilitat, pensant en la institució i les persones que la formen ara i en un futur. Això comporta prendre mesures, ara difícils d’entendre i un cost també, els vots en contra…
Per cert, votació que es va demanar que fos secreta…com fer una crítica constructiva amagant-se darrera d’un vot secret.
Només encoratjar-vos a continuar pel camí iniciat aquest any.
Atentament,
Estic d´acord amb el comentari del Jordi. Diria que la votació secreta no hi fa pas mal.
Atentament