Els passats dies 1 i 2 de febrer vaig participar en la reunió del Grup Coimbra a la ciutat de Leuven amb altres rectors i representants de les 38 universitats que congrega aquesta xarxa europea fundada el 1985 per la Universitat de Barcelona, entre d’altres, tot i que no es va signar fins el 1987 sota el rectorat del Dr. Bricall. Una associació de les universitats més antigues i prestigioses que promou la internacionalització, col·laboració acadèmica i excel·lència dels seus membres, però que també aspira a influenciar o ser un referent en la política europea d’educació i desenvolupament de millors tècniques i metodologies a través del mutu intercanvi d’experiències.
Aquesta reunió té una gran solemnitat corresponent a la tradició representada. Per això, varem començar la commemoració dels 25 anys del Grup amb una processó de togats des de la universitat (la Katholieke Universiteit Leuven) fins a l’església de Saint Peter.
Aquesta reunió, tot i que per la seva solemnitat i diversitat de representants pugui semblar poc operativa, confereixen un punt de trobada i de relacions institucionals molt important per a conèixer la situació d’altres universitats com la Universitat de Barcelona, és a dir, centenària, urbana i que no es pot aprofitar de la centralitat d’estar ubicada a la capital estatal.
Les formes són importants per consolidar les relacions i avançar en les col·laboracions, però també per conservar una tradició que ens guiï en els vaivens polítics, socioeconòmics i demandes de l’entorn perquè el coneixement i l’esperit crític sempre són importants, tot i que a cada època i lloc es prioritzin d’una forma diferent. La Universitat de Barcelona porta més de 550 anys donant servei a la societat catalana i contribuint a la millora a través de la docència, la recerca i la innovació.
D’aquesta reunió en vull extreure tres idees:
1. La importància de les formes per consolidar una tradició que ens ha permès ser una referència en l’educació superior durant segles, evitant fer mal a la institucions per interessos particulars.
2. La importància de col·laborar per establir un bon clima de relacions institucionals, amb accessibilitat i voluntat de respectar compromisos, tot i que després des d’instàncies superiors et puguin establir límits, que una vegada no siguin aplicables els acords sempre es compleixin en terminis raonables.
3. La importància de visibilitat, social i internacional, de la universitat que en les seves funcions i servei públic de generació, transmissió, gestió i aplicació del coneixement no pot avaluar-se com a una ineficient gestió simplement perquè no es tingui en compte el rendiment social ni el de llarg termini.